Aquest cap de setmana passat hauria d'haver publicat el meu article mensual a Vilaweb, però fa uns dies l'Assumpció Maresma em va enviar un correu electrònic per dir-me que aquest 2019 no mantindrien la meva col·laboració. No em va venir de nou perquè aquest correu, en el qual Maresma (després d'un llarg prolegomen) no em donava cap més explicació, és la culminació d'un procés en el decurs del qual m'havien demanat reiteradament que deixés d'explicar què va passar a les delegacions i al Departament d'Exteriors des del 155 i s'havien queixat de l'enfocament d'alguns dels meus articles. Fins i tot s'havien negat a publicar el darrer, on criticava la presència de Torra al sopar de Nadal de Foment del Treball. És important que se sàpiga com ha anat tot perquè es vegi en quina situació de dèficit democràtic es troben els mitjans catalans; ja sigui per la seva dependència econòmica del «govern efectiu» o bé per una dependència emocional del marc mental que se'n deriva, o bé (i això és el més probable) una barreja de totes dues coses.
Quan Partal i Maresma em van oferir escriure un article mensual per Vilaweb, ara fa un any, vaig acceptar convençuda que ho feien valorant l'interès periodístic i de servei al país que suposava el fet d'incorporar una veu que explicava, sense embuts i de primera mà, on havien fallat els nostres líders i per on fallarem nacionalment si repetim els mateixos errors. En aquell moment ja havia començat a explicar, al mateix diari i amb la sèrie d'articles «Des de Dinamarca», què havia passat a les delegacions a partir del 27O; com alts càrrecs d'Exteriors havien col·laborat amb el 155 i com els delegats havien abandonat. Un cop completada la sèrie, vaig començar a analitzar l'actualitat política des del meu coneixement en l'àmbit internacional, posant-la també en relació, quan calia, amb l'experiència viscuda en primera persona els mesos posteriors al 27O. Perquè si volem sortir de l'espiral de grisor neoautonòmica on som, és imprescindible assenyalar la continuïtat entre allò que va passar fa un any i això que passa avui, amb unes institucions i uns partits malgovernats pels mateixos representants que van ser incapaços de complir el mandat electoral més sòlid i seriós de la nostra història recent.
En cap moment em va passar pel cap que l'objectiu de Partal i Maresma, en proposar-me que col·laborés amb ells, fos que jo «cresqués com a articulista; que desenvolupés la meva intel·ligència, creativitat i visió obrint-me a molts temes diferents». Doncs bé: això és el que em va dir ahir Assumpció Maresma, quan després d'insistir-li durant deu dies per correu i whatsapp que ens trobéssim, finalment em va respondre. Segons ella, tinc un gran potencial que estic desaprofitant; «jo em pensava que faries una altra cosa; em molesta el teu estil i visceralitat, no m'agraden aquests articulistes que parleu sempre en primera persona». Jo li vaig dir que l'estil és cosa meva i que és una de les gràcies dels articles d'opinió (igual que la primera persona). Forma part de la llibertat del periodista igual que els temes que toca i l'enfocament que els dóna. «Sí», va replicar, «però jo tinc la llibertat de triar els meus col·laboradors, o no? O et penses que qualsevol pot ser articulista de Vilaweb?». De cop i volta, semblava que estiguéssim en una entrevista de feina amb poques perspectives de prosperar. Jo era una aspirant, no pas una col·laboradora a qui ella estava fent fora.
Darrere d'aquests i altres arguments absurds (una vegada Maresma em va arribar a dir que «els teus articles no són articles»), s'hi amaga el fet real que, tapant la meva veu, Vilaweb tapa una visió crítica i necessària per entendre el que està passant al país. «Sempre estàs donant voltes al mateix; els teus articles ja no interessen. Passa pàgina i mira endavant», em deia ahir una vegada i una altra, menystenint l'elevat ressò que han tingut els meus articles. Estiguin d'acord o no amb la meva visió, l'error de Maresma i Partal és negar-se a entendre allò que la meva veu dissident (i la d'altres periodistes i escriptors d'aquest país que som especialment crítics amb el govern de la Generalitat) significa per la salut i la qualitat democràtica del diari. Censurant i limitant les poques veus crítiques i netament exigents amb els nostres representants polítics (tasca que a qualsevol país es concep com un pilar fonamental de la democràcia), el panorama de mitjans catalans es torna petit, provincià i sectari. En lloc de combatre l'Estat que ens oprimeix, ens deixen cada dia una mica més desarmats davant el rebrot del feixisme i l'autoritarisme espanyol.
«Per què no fas un llibre?», em va dir cap al final de la conversa. «Ho expliques tot d'un cop i així et podràs centrar en altres coses». Tinc Maresma per una persona intel·ligent, i em costa de creure que no entengui la necessitat que la premsa diària reculli una pluralitat de veus com més àmplia possible; que de manera constant ofereixi al lector tots els matisos d'una mateixa realitat, també els més durs de pair. Li vaig preguntar com era possible que no toleressin la crítica al president Torra (perquè justament els problemes havien vingut per aquí: per l'article que em van censurar fa un mes i un d'anterior, que finalment vaig publicar a Racó Català). Maresma es va indignar: «Què insinues? El president Torra és incapaç de dir-nos res. Si sabessis, en canvi, el munt de problemes que ens han portat els teus articles contra la Francesca Guardiola!». Vet aquí, doncs, el pinyol de la qüestió. Vilaweb s'havia pogut permetre ‒a contracor‒ el desgast de criticar l'entorn de Guardiola i Romeva, amb qui ells mateixos m'havien confessat que no tenen bona relació. En canvi, no podien córrer el risc d'ofendre el president Torra.
El meu dubte és si són conscients del perjudici que això suposa pel país. Hauria preferit que em diguessin sense embuts per què, tot i entendre la importància periodística dels meus articles (més enllà de si l'estil els agrada més o menys, perquè l'estil és prerrogativa de l'articulista i és, també, part del missatge), es veuen obligats a prescindir-ne. Amb aquest reguitzell d'arguments absurds i emocionals, em fan pensar el pitjor: que ells també han comprat el marc autonomista i, qui dia passa, any empeny.
Comentaris
Independentista...
Tue, 01/29/2019 - 23:50
Estic consternat de veure com un d'aquells periodistes en qui encara confiava és capaç de quelcom tan inacceptable. Molta força, Diana. I m'afegeixo a la demanda (sincera) que publiquis tot el que saps en un llibre. Molt probablement cap editorial no te'l voldrà publicar, però els catalans necessitem saber la magnitud de l'engany perpetrat per aquests estafadors. Ens en sortirem, per moltes maniobres rastresres que facin, ens en sortirem.
Jordi
Tue, 01/29/2019 - 23:52
Els teus articles i les teves opinions interessen. Em sap greu l'afer amb Vilaweb doncs en sóc subscriptor de fa anys. Com fins ara t'aniré seguint.
Biel Ferrer Puig
Wed, 01/30/2019 - 00:12
Endavant, Diana. Tens tot el dret del món a escriure amb absoluta llibertat. Qui s'han cregut que són el Partal i la Maresma per a dir-te de què i com has d'escriure!? Et continuaré llegint aquí. I tant! T'envio moolt de coratge des de Reus!
Jaume
Wed, 01/30/2019 - 00:37
Certament, la manera amb la que està escrit aquest article si sembla que el següent que toqui sigui passar pàgina i que els comentaris de l’Assumpció Maresma podrien ésser pertinents, tenint en compte que les temàtiques anaven sortint de forma recorrent, segons expliques.
En fi, un punt de vista del que llegeix això i prou, amb l’objectiu de compartir per sumar.
Desitjo que tot et vagi bé
Josep
Wed, 01/30/2019 - 01:34
A mí mai m ha acabat d agradar Vilaweb, sobretot per el to condescendent amb l aparato de govern del país. El to i personalisme que li don en Partal, on tot lo que diu es paraula de Deu i ha d anar a missa. No veureu mai la mes critica al procés i menys a Torra, els consellersi vaques sagrades d ERC. La simple crítica es contestada per els seus seguidors i “palmons” com una “greu falta de respecte”. Vilaweb es simplement la veu de la secta del independententisme mes fanatic. La que nega qualsevol autocrítica i nomes es fa que mirarse el melic.
Josep M. Torres
Wed, 01/30/2019 - 03:37
Diana, admiro la teva valentia personal i els teus articles imbuïts de dignitat, però per desgràcia no n’hi ha prou per guanyar la guerra política a españa. Ningú no és perfecte i podries continuar criticant l’estratègia dels líders independentistes eternament sense solució de continuïtat, però tenim el que tenim, i ara, per poc que sigui, s’ha de cuidar. Una crítica descarnada en un article, pot arrencar aplaudiments i inflar els ànims als independentistes com també pot erosionar un moviment independentista estoic i intel·ligent que potser no necessita aplaudir els articles periodistes de ningú, sinó esperar en silenci el moment oportú per l’assalt final. Llavors sí que les accions hauran de ser descarnades, més que les paraules. Allí ens trobarem. En aquests moments desacreditar els nostres polítics, amb motiu o no, és seguir-li el joc al estado español, o no veure-hi més enllà del nas. A qui s’ha d’atacar amb la paraula és al estado español.
Miquel Saumell
Wed, 01/30/2019 - 09:46
No et conec de res, Diana, però he llegit algun dels teus articles. Deixant de banda l'estil que utilitzes i que veig que alguns erròniament et critiquen (d’estil cadascú té el seu, només faltaria que haguéssim d’admetre tutories!), normalment m'agraden. Em sap greu que deixis de publicar a Vilaweb, però segur que trobaràs altres plataformes per expressar-te. El món de la premsa digital ofereix moltes possibilitats. Dit tot això, Vilaweb és una empresa privada, i els seus amos tenen tot el dret a fitxar i prescindir de col·laboradors. Ara m'esperaré a veure què diu Vilaweb d'aquest trencament per poder treure alguna conclusió; com en tot conflicte, abans d’opinar cal conèixer la posició de les dues parts. Sort!
Josep Maria Eli...
Wed, 01/30/2019 - 10:03
Bon dia,
Em sap molt greu el que t'ha passat Diana. Em remet a la mateixa situació que va provocar la meva baixa del diari Ara. Espero que puguin replantejar-se la teva col·laboració per no acabar apagant totes les veus crítiques amb aquest inacabable i mutant monstre anomenat procés.
Ànims i endavant amb el teu criteri.
joseba (Euskal ...
Wed, 01/30/2019 - 10:18
Vilaweb: ‘menpeko’ egunkaria
(https://www.unibertsitatea.net/blogak/heterodoxia/2019/01/30/vilaweb-men...)
Zentsuraren historia nonahi errepikatzen da
(https://www.unibertsitatea.net/blogak/heterodoxia/2019/01/30/zentsuraren...)
Estel·la
Wed, 01/30/2019 - 15:42
Així doncs entenc que tot això que dius ho suposes i prou, vull dir... que potser t'han dit de plegar per qualsevol altre motiu (a saber...) i tu t'ho agafes per aquí, però pot ser qualsevol altre motiu...
Rosa
Wed, 01/30/2019 - 16:13
Hola Diana, em sap greu que ja no col.laboris amb VW per que he llegit tots els teus articles i a mi si que m'han agradat i he fet diverses vegades comentaris. Independentment de l'estil, que cadascú te el seu ( n'hi ha molts a VW que no m'agraden i no els llegeixo), si el problema són els continguts el tema és greu. Jo tampoc accepto que no es pugui criticar res del que fa la Generalitat i el sr. Torra o qui sigui, sempre i quan, logicament, es diguin veritats, o es tracti d'opinions, i no s'insulti ningú, cosa que tu respectes.
Faré un comentari en l'editorial del Partal. Jo no he estat censurada mai, a diferència del que diu una opinió precedent. I no estic d'acord en el que diu, wque la gent que hi fa comentaris insulti. Precisament aquest és un dels pocs mitjans que connec que els comentaris són força respectuosos. Imagino que per que només els veuen i poden fer els suscriptors.
No defalleixis i segueix fent el que tu creus. En aquesta lluita ens necessitem tots i més els que sou capaços de fer una discrepància raonada i honesta. Seguiré aquest bloc.
RICARD
Wed, 01/30/2019 - 16:39
Diana..segur que trobaràs altres mitjans, ens convé a tots , sóc subscriptor de VW, conec en Partal i per poc que pugui també em queixaré
Eulàlia
Wed, 01/30/2019 - 22:14
Partal, que us està passant? On es troba l’empenta dels inicis? Qui pressiona? Estic a l’espera....
Enxaneta
Wed, 01/30/2019 - 23:28
Vilaweb forma part de l'aparell mediàtic processista. Diana Coromines és una de les poques veus que ha gossat plantar cara a la mentida reiterada amb què miren de desmobilitzar l'independentisme. Endavant, Diana, sense por. N'hi ha molts que us seguim, a tu i al grapat de valents que doneu veu i ajudeu a mantenir viva la revolta catalana. La vostra valentia és admirable i exemplar.
josep prat
Thu, 01/31/2019 - 01:35
Cada diari te un linia editorial determinada i es lliure de possar o treure els redactors que vulgui segons els seus requisits de qualitat, afinitat i objectivitat, que crec personalment en el teu cas no es donen.
Juan Antonio
Thu, 01/31/2019 - 10:59
Si yo quiero ver sexo y violencia, me pongo TV5, si quiero ver documentales, me pongo national geigrafic y si quiero independentismo TV3, wilaweb es lo que es para una audiencia muy concreta. Buscate un canal donde encajen tus interlocutores.
Es simple, no le des vueltas.
Anonymous
Fri, 02/01/2019 - 11:46
Bon dia Diana. Vaig fer un comentari sobre aquest tema a l'Editorial de V. Partal d'ahir i he rebut aquesta resposta al meu correu electrònic de suscripció:
Referent al teu comentari a l'editorial:
Una regla bàsica de VilaWeb és que no publiquem mai mentides, sabent que ho són. L'article de Diana Coromines, que ella mateix ha publicat al seu bloc, està basat en una mentida, en l'afirmació que Torra va sopar, cosa que vàrem comprovar que era falsa. Li vàrem dir que no podíem publicar un article que estava basat tot ell en una mentida, enganyant a propòsit els nostres lectors.
Qualsevol aclariment més que necessites ací em trobaràs.
vicent (i s'acompanya del telèfon privat).
Rosa: Desprès de la meva réplica on suggeria que el digital fes una nota d'aclariment, em van respondre:
Gràcies per la rèplica. Nosaltres no entrarem a cap batalla pública de cap classe.
Vicent
Rosa
Fri, 02/01/2019 - 11:47
perdó, el darrer comentari era meu.
Diana Coromines
Sun, 02/03/2019 - 18:12
En primer lloc, moltes gràcies per les vostres mostres de suport. N'he rebut centenars, i aquest article ha tingut gairebé 13000 visites.
En segon lloc, i sobre la resposta de Vicent Partal: algú és capaç de dir on és, la mentida, en aquest article? En cap moment dic que Torra es quedés al sopar ni que hi mengés. Però bé que hi va assistir. Si jo vaig a un sopar, el fet de marxar-ne abans d'hora o no bufar-hi cullera anul·la el fet que hi hagi assistit? Quina mena de sil·logisme és, aquest? Justament aquest és el problema: que Torra va anar al sopar de Foment del Treball, va fer-hi un discurs i fins i tot es va deixar fotografiar davant d'una taula parada amb tota mena de pisa (copes de vi incloses), acompanyat de Sánchez-Llibre i Pedro Sánchez (=155). O és que potser és falsa, la foto d'Europapress? Quina credibilitat i força demostra un president que no és capaç ni de declinar una invitació que ve d'aquesta gentola (la mateixa que permet que els nostres representants legítims estiguin tancats a la presó)? Això és el que critica el meu article, fent ús d'un recurs importantíssim en l'articulisme i amb una llarga tradició a casa nostra (cultivat per mestres com Carner, Sagarra o Calders; sí, en primera persona, això que es veu que disgusta tant a l'Assumpció Maresma) com és la ironia.
Lluís
Sun, 02/03/2019 - 20:36
Molt d'acord amb els comentaris d'en Jaume, d'en Josep Prat, i d'en Josep M. Torres.
Mai m'han agradat els teus articles. Gens. Traspuen afany de protagonisme i immaduresa. Els comentaris de la sra. Maresma em semblen força pertinents i encara t'hi regires amb una altra rebequeria. En fi...
Dolors
Tue, 02/05/2019 - 15:28
Que facis un article amb aquest títol demostra ressentiment i és pueril. Queden pocs periodistes com Vicent Partal, és exigent en la feina, com ha de ser i té un grapat de gent molt bona treballant amb ell. Intentar denostar-lo per dir que vas mentir quan si més no el contingut de l’article és enganyós francament, et fas un flac favor. Hi ha maneres de criticar i després hi ha la ‘postveritat’...Jo hi vaig veure molta mala llet en l’article. Amb tot, que et vagi bé en els nous projectes.
Maido
Tue, 02/05/2019 - 15:42
Qui segueix Vilaweb ha de saber que és un mitjà independentista en tot el sentit de la paraula. Mai s’ha postulat a favor de cap partit polític català precisament perquè va més enllà, defensa l’independentisme sense fer-ne sang de si els polítics fan o desfan. La seva crítica és intel.ligent i sap perfectament qui és l’enemic. En Vicent Partal és el primer defensor de la unitat i no és partidari de crítiques descarnades. Crec honestament que ha fet el que havia de fer, i veient la rebequeria de nena mimada encara ho aplaudeixo més. Noia, madura!
Maria laura
Wed, 02/06/2019 - 00:25
Su no hi va anar a sopar dinó a fer hi una altra cosa hagués estat més encertat dir que que Torra va declinar la invitació a fopar smb la patronsl però en canvi va aprofitsr que estiguessin tots conjunt per dir los que.....
Això s hagués adequst més als fets i s hagués allunyat més de la interpretavió dels fets que no és més wue el que fan els del 15t
Anonymous
Sun, 02/10/2019 - 00:32
Bon dia Diana.
Em sap greu que la teva col·laboració amb Vilaweb s'hagi acabat, perquè crec que fa falta més diversitat de veus a aquest diari. La setmana passada vaig comunicar a la redacció de Vilaweb la meva decepció i en Vicent Partal em va enviar una resposta similar a la mencionada a un comentari anterior. És veritat que el fet que Torra s'hagi o no quedat al sopar no sembla realment pertinent a l'article en questió, però també per això potser s'hauria pogut retirar la referència al sopar i guardar la resta de l'argumentació? De fet, crec que en Torra té raó de mantenir el diàleg amb qui sigui, per mostrar que és l'Estat que tanca la porta al diàleg i no el govern. Sabent que aquest diàleg no servirà de res, l'important és anar avançant mentrestant.
Aprofito el comentari per insistir en el fet que els teus articles, els teus arguments en general em semblen molt interessants i espero que segueixis publicant-los. Per acabar, si em puc permetre un suggeriment, crec que si diguessis el mateix amb un to més conciliador, convenceries a més gent. Dir les coses amb un to que a vegades pot arribar a ser feridor no és la millor manera de transmetre el missatge.
Ànims i endavant
Patrik
Sun, 02/10/2019 - 11:44
Perdona, el comentari anterior era meu.
Jacinto Benavente
Sun, 07/07/2019 - 03:32
Villagüevo siempre ha sido lo que es, no sé de qué os admiráis.
Por otra parte, me encantan tus artículos y tu visceralidad. Después de leerlos me resultan tremendamente fascinantes y atractivos, ellos y tú. En fin, espero seguir leyéndote.
Nou comentari