Un any després de la impressionant mobilització davant del departament d'economia i hisenda, aquest dijous l'ambient davant del número 19-21 de la Rambla de Catalunya feia una mica d'angúnia de veure. La força de la gent d'aquell 20 de setembre, concentrada a milers i cridant independència des de primera hora del matí fins ben entrada la nit, va quedar substituïda per un ambient mig de diumenge poc prometedor, mig de funeral frívol. Uns rètols enganxats a la façana i als senyals de trànsit anunciaven «Aniversari 20S» i animaven els passavolants a escriure els seus «pensaments» en un post-it.
És un gest que recorda allò que hem vist tantes vegades aquests últims anys en diverses capitals del món (també a la nostra), quan es commemora un atemptat terrorista. «Els meus pensaments són tan foscos que no tinc prou llum per escriure», deia un; «Cada dia un pensament per a vosaltres», «No oblidem el sacrifici que injustament patiu», deien d'altres. Tot aquest mosaic de paperets van anar configurant, en el decurs del dia, un altar sinistre dedicat als presos i exiliats, esquitxat de flors grogues i emmarcat de llacets, també ‒no cal ni dir-ho‒ grocs. Només hi faltaven unes quantes espelmes i un parell de peluixos per acabar d'arrodonir el símil amb l'estat de feblesa psicològica que viu la gent després que hi hagi hagut una carnisseria al cor de casa seva. No contents amb això, es va voler afegir encara un plus de frivolitat a la jornada amb un escenari de festa major a la cantonada amb Gran Via, que cap al migdia i com a prèvia a l'esdeveniment folklòric del vespre, va començar a deixar anar unes notes musicals de concert de segona. D'aquesta manera, després d'enganxar el seu post-it, la gent s'apropava a l'escenari tot fent un gelat.
Aquesta estètica d'atemptat combinada amb un ambient de derrota diumenger buida completament de significat els fets tan potents del 20 de setembre del 2017. La mobilització d'aquell dia va ser el tret de sortida d'un poder ciutadà sense precedents, que va culminar amb el pic alliberador de l'1 i el 3 d'octubre. Convertir-los en un espectacle lacrimogen de lamentacions i demandes absurdes ‒recordem que les claus de les presons les té el nostre govern‒ no només és una manca de respecte envers presos i exiliats, que per ara segueixen ben vius. També és una trampa: per què on porta, tota aquesta performance? Que potser es traduirà en alguna política pública concreta que permeti avançar cap a la independència? La resposta és un no rotund. L'únic que permeten aquests rituals expiatoris (d'una culpa que, si algú no ha d'expiar és precisament el ciutadà, que a diferència dels nostres polítics ha demostrat tenir un compromís a prova de bomba) és seguir «fent república». Que vol dir continuar afermant la nova autonomia, on les institucions catalanes no tenen cap poder real i cada petita misèria reclamada (com ara que s'inclogui el dret a l'autodeterminació dins la constitució espanyola) es presenta cínicament com una gran fita.
Entre el gest d'enganxar el post-it i fer un tomb per davant l'escenari, dijous alguns ciutadans van entrar al registre de la conselleria per fer la seva «reclamació de vot», una iniciativa promoguda pel col·lectiu ciutadà i apartidista Victòria, molt més discreta però ‒aquesta sí‒ amb possibilitats tangibles de tenir un efecte real: tornar a posar els nostres representants sota la pressió d'aplicar el mandat de l'1O. Potser és per això que el president Torra no ha volgut donar-hi suport; potser és per això que, fins ara, el nostre govern més aviat sembla que vol posar-hi traves. Us imagineu que tots els qui vam anar a votar l'1O i el 21D presentem aquest escrit on exigim oficialment als nostres representants (de manera neta, sense aldarulls) que facin efectiva la independència? És una arma potentíssima que permet ratificar tots els vots ‒també els robats durant l'1O‒ i que ens legitima un cop més davant d'Europa i el món.
Deixeu-vos d'acampades d'un dia, president, abandoneu la lluita dels llacets i altres iniciatives que no passen de focs d'encenalls. La «reclamació de vot» és la millor manera de crear el moment que tant ens demaneu: encara sou a temps de contribuir-hi i promoure-la.
Nou comentari