Si us pregunten, citeu el BOE

Dilluns, 30 d'octubre de 2017 (Copenhaguen)

Ahir a la nit la Francesca ens va convocar per whatsapp al Café nº11, just al costat de la Delegació. A mi i la J. a les 9 del matí i als becaris mitja hora abans. Em va estranyar que volgués parlar amb els becaris a part; per això hi he anat a les 8:45. Quan m'ha vist s'ha contrariat una mica, com quan xerres animadament amb un amic i arriba aquella veïna que sempre et fa mandra saludar.

«Si sona el telèfon, jo no hi sóc», els deia en aquell moment. «Parleu de mi amb nom i cognoms. Ni se us acudeixi dir ''la delegada'', eh? Que m'han cessat! I si us pregunten res, digueu que segons el decret tal i qual del BOE, no podem exercir les nostres competències». Llavors ha començat a dir que «la Delegació està suprimida». S'ha d'estar molt desesperat per dir que una delegació situada en un edifici imponent del cor de Copenhaguen, amb el lloguer i despeses pagats, amb companys d'ACCIÓ treballant-hi mentre nosaltres la fèiem petar, està «suprimida». El més gros és que ho deia en to seriós, com una buròcrata de corbata i mocassí, i la N. li donava la raó. Els becaris es miraven de reüll i assentien a mitges. 

Quan ha dit que no podíem fer servir el correu corporatiu he saltat. Si ella no el vol fer servir, que no ho faci. Però a nosaltres ens van contractar per fer una feina molt concreta; no per deixar de fer-la o posar-nos a jugar al gat i la rata. Parla com si estiguéssim tots en risc, quan sap perfectament que a nosaltres ens empara la llei danesa. En lloc de dir-nos: endavant nois, feu tot el que pugueu que a Barcelona no ho tenen tan fàcil, ens diu que no moguem ni un dit. Si s'hagués cregut la seva feina, no només ens animaria a continuar sinó que ella mateixa no s'hauria mogut del lloc que li correspon. I ara mateix seria al despatx parlant amb diputats, governs, periodistes i amb qui calgui per defensar el país, encara que ningú no sàpiga on para el Romeva.

O és que la desbandada que hi ha hagut la deslliura, a ella, del seu compromís? Perquè això és el que fa: culpa els seus superiors ‒que han abandonat el vaixell abans que ella, això no es pot negar‒ de la seva pròpia deserció. I ho intenta vendre com si ja no hi hagués res a fer ni fos una batalla de legalitats, o punts de vista, o una lluita entre la raó moral i les petites misèries personals de cadascú. Jo li he dit que el millor era continuar treballant com si res, i m'ha respost amb una agressivitat que no li coneixia: «Que no has llegit el BOE, per l'amor de Déu? Llegeix el BOE!». Li he replicat que seguir el BOE no em sembla la millor manera de defensar la República, i que a més aquí tenim l'avantatge de ser en territori danès i per tant no ens afecta.

M'ha mirat tota tibada, fins que un dels becaris hi ha intervingut: «Però potser a tu sí, que t'afecta?». I llavors ha saltat ràpidament: «És clar, que m'afecta! El BOE ho diu ben clar: ''usurpació de funcions''». Mira que vam intentar fer-li-ho entendre, l'altre dia: la Guàrdia Civil no vindrà a Copenhaguen. En lloc d'aprofitar-ho i dir «Senyors! Jo aquí dalt continuo treballant i exercint les funcions del càrrec que se'm va assignar» (tal com ha fet el Rull, que és dels pocs que ha demostrat que està a l'altura), es replega com un cargol sense closca.

Ha anat d'un pèl que no es posa a plorar, i ha acabat la reunió dient que estava indignada que ara tothom parli d'eleccions. M'ha mirat amb ràbia quan he dit que per mi és l'única solució (ho vaig veure clar ahir a la nit llegint l'article del Graupera), i ens ha fet un sermó que semblava més pensat per donar marge a la seva consciència que per convèncer ningú. «Anar a eleccions és claudicar!». Si anar a eleccions és claudicar, com n'hem de dir, d'això està fent ella? Perquè almenys les eleccions tornen el poder a la gent davant del fet obvi que el nostre govern no està defensant la República.

Ens hem acomiadat i hem quedat que ens veurem demà a la mateixa hora, allà mateix. Un cop a la delegació, amb la J. i la N. ens hem tancat a la sala de reunions petita, perquè el noi d'ACCIÓ, un hispanista amb cara d'haver-se deixat a casa l'uniforme de la Tuna, no parava de tafanejar. Hem decidit que ens farem membres del sindicat DJØF, seguint els consells de l'A. Serà la millor manera de protegir la Delegació, com a institució catalana, de la incompetència dels alts càrrecs de la Generalitat. Després he fet unes quantes trucades i he comprovat que a Roma, París i Washington també estaven treballant. Hem preparat el recull de premsa, i quan ja gairebé el teníem a punt m'ha trucat la Francesca fora de si perquè havia fet un tuit.

I tant, que l'havia fet. I me l'he pensat molt, perquè ja sabia que tindríem sarau. No em creia, però, que arribaria a l'extrem de demanar-me que l'esborrés: «Com pots dir que estem treballant amb normalitat, si jo no hi sóc? A Vilaweb i tot, en parlen». El raonament és magnífic: com que jo abandono la nau, cal que la nau s'estavelli. Per què? Per vanitat, per un sentit proselitista de la incompetència, o del suïcidi nacional? Li he dit amablement que no pensava esborrar el tuit, que era molt discret i que l'havia fet des del meu compte personal.

Al cap de cinc minuts ha trucat a la N. i li demanat que ens reuníssim al seu despatx. «Posa l'altaveu», li ha dit. «Aneu-vos-en tots a casa ara mateix. Tots. Són ordres del secretari general Aleix Villatoro!». La N., nerviosa i impressionable, s'ha esverat molt. Ho hem aprofitat per anar a dinar en un cafè a prop de Kongens Nytorv. Quan hem acabat els he intentat convèncer de tornar a la Delegació dient-los que és una irresponsabilitat no fer-ho, però no me n'he sortit.

Me n'hi he tornat jo sola. He fet un parell de trucades i he mirat d'aclarir quins consellers han marxat i quins s'han quedat. Del Romeva no en parla ningú. Tampoc no se sap si els exiliats demanaran asil polític o què; sembla que el Puigdemont ho aclarirà demà en una compareixença. M'he assabentat que ahir els delegats van rebre la instrucció d'acceptar entrevistes dels mitjans, encara que sigui sense el títol de representants oficials del govern. Això la Francesca s'ho ha callat, és clar, perquè no li agraden les entrevistes. Doncs les haurem d'assumir nosaltres. Quin serà el proper pas? Encarregar-se ells mateixos de tancar la Delegació?