Digue'm que no saltarà tot pels aires

Dimecres, 18 d'octubre de 2017 (Copenhaguen)

A la delegació tot és cada dia més grotesc. L'únic que té aparença de normalitat són els horaris i les funcions de cadascú. La J. continua fent el recull de premsa, però des de Barcelona sembla que s'hagin begut l'enteniment i només els interessi això. Al principi n'havíem de fer un cada dia, però ara en volen un al matí, un al migdia i un al vespre, com si fos una droga. És com si depenguessin de la premsa internacional per confirmar la magnitud de la pífia que acaben de fer i, en una mena de deliri autodestructiu, això els esperonés a ficar la pota cada dia una mica més endins.

Dilluns vam començar el dia amb la resposta de Puigdemont a Rajoy. A les vuit del matí ja la van fer pública a Catalunya Ràdio. Ràpidament va venir la contrarèplica espanyola, on es deia que, atès que el president no havia respost amb claredat, li donaven un ultimàtum per «rectificar» fins dijous. Els mitjans danesos interpreten la situació en clau espanyola: «Com que Puigdemont no parla clarament, Rajoy li dóna una darrera oportunitat: ha de respondre com a molt tard dijous a les 10». Lamentable però lògic; si en lloc d'avançar en línia recta i sense floritures comences a fer giragonses llatines, ho tens pelut per fer-te entendre, sobretot quan tot l'statu quo està en contra teu.

Dimarts em vaig passar tot el matí intentant fer gestions relacionades amb el hearing del Romeva de la setmana que ve, però no hi va haver manera perquè les interrupcions eren contínues. Primer em van trucar des de Noruega per dir-me que es perfila una coalició de govern entre Senterpartiet, Arbeiderpartiet i KrF, cosa que ‒si es confirmés, que està per veure‒ ens aniria molt bé per la bona sintonia que tenim amb el Senterpartiet. Són els qui m'estan ajudant a veure si es podria organitzar una compareixença del Romeva a l'Stortinget (però de veritat, no el hearing de tercera que es farà aquí el dia 25).

Després em va venir a veure per sorpresa l'A. i em va demanar per favor que anéssim a fer un volt. Em va explicar que encara no s'ha refet del primer d'octubre; diu que mai no s'hauria cregut que acabaria al capdavant d'un col·legi defensant les urnes com si li anés la vida. «Si us plau, compteu amb tots nosaltres», em va dir. Un cop al despatx es va queixar, davant la Francesca, que la dada de participació que està donant el govern és equivocada: «hi falten els vots robats!», anava dient. Té tota la raó: aquesta dada existeix, per què no es fa pública? La vam reclamar a Barcelona però no hi ha manera que ens la donin. Per algun motiu no deuen poder calcular-la. De moment l'única informació que van repetint és la dels 770.000 votants que van quedar privats de col·legi electoral.

Mentre érem al despatx discutint tot això amb la Francesca, ens vam assabentar que l'ANC acabava d'enviar una carta al Samuelsen, el ministre d'Exteriors; la segona en pocs dies de diferència! Justament els havíem demanat que ens coordinéssim, perquè si no aquesta gent d'aquí dalt (diputats, membres del govern, etc.) acabaran de nosaltres fins al capdamunt. Llavors em va trucar el R. per donar-me'n més detalls i vam discutir. «Molt bé, però espero que hi hagi algun mediador» va dir-me al final. «Que no sigui un farol!». Em vaig quedar glaçada, però què li havia de dir? Que sí, que nosaltres teníem uns quants mediadors però des de Barcelona els han ignorat? Em vaig limitar a respondre que jo no tinc accés al nucli del govern.

Tothom es pensa que hi ha un pla B. La Gemma, per exemple, cada vegada que em truca o m'envia un missatge és perquè li confirmi si realment s'estan tancant els últims serrells d'un pla secret amb Europa, tal com pregonen tota mena de rumors via whatsapp. Sembla mentida amb quina facilitat la il·lusió col·lectiva ens pot fer enlairar fins a uns extrems de fabulació extraordinaris, sense que cap indici real ho justifiqui. Cert o fals?, em pregunta. Fals, fals, li responc jo. Els qui no tenen cap vinculació amb el govern no em sorprèn, que vagin venuts. Però fa caure l'ànima als peus veure que càrrecs del govern com el director d'Innovació i Qualitat Democràtica (que depèn del Departament d'Exteriors) tampoc no s'assabenten de res. Avui li he trucat; feia dies que volia parlar-hi perquè havíem quedat que el 17 de novembre faríem un debat sobre la transparència amb participació d'experts nòrdics. Jo m'havia posat en contacte amb Christian Ougaard, president de Transparency International Danmark, i aquest havia acceptat encantat. Però des de llavors no havíem avançat gens i volia parlar-ne amb el Buch i companyia.

El primer que em va dir quan va despenjar el telèfon és que el debat s'havia suspès com a conseqüència de la intervenció dels comptes d'Exteriors quinze dies abans de l'1 d'octubre. Es veu que els projectes que ja estaven signats han continuat, però la resta no. Això ja em va deixar prou parada, però a més vaig tenir la impressió (per la barreja de calma i estupor amb què m'ho explicava), que allò és un descontrol, i que pertot campa una sensació de desídia i fracàs, perquè ni tan sols em van avisar que el debat s'havia cancel·lat. Com si ja donessin per fet que nosaltres prou feina devíem tenir, també, i prou pena devíem passar. Com si certes coses, en circumstàncies extremes, ja no cal ni que et molestis a dir-les perquè passen a un segon pla.

Però el pitjor va ser això que em va dir al final de la conversa: «Bé, doncs res: nosaltres confiem molt en la feina que esteu fent aquí dalt, eh? Oi que esteu fent molt bona feina?». Era com si m'ho supliqués. Sense gens de dramatisme, però com si busqués alguna escletxa tranquil·litzadora. Em vaig quedar glaçada. «Nosaltres t'asseguro que ens hi deixem la pell...», vaig dir finalment. Una cosa semblant li va passar l'altre dia a la Francesca amb la Mònica Terribas. Es veu que la Terribas li va enviar un whatsapp: «Digue'm que alguna cosa es belluga a fora i que no saltarà tot pels aires!». Ella no va saber què dir-li, i encara no li ha respost. El problema, és clar, no és què es belluga a fora, sinó què es belluga (o més aviat què no es belluga) a dins.